La Sharon a Finisburg

Hi havia una vegada, a l’estepa Australiana, en una aldea.....
-Sharonnnnnnnnnnnnn!!!!!!!
-Que vols tu ara?
-Res, només que posis la roba bruta a la rentadora.
-Ja va!
Sharon era una nena d’11 anys. Li agradaven molt els Koalas i els ossos panda, ella sempre cita el record que té de quan van anar a la reserva natural d'Austràlia amb el seu avi.
Un dia d’agost la seva mare Ciella viuda de 35 anys, li va explicar que al cap d’una setmana anirien a visitar a la seva tieta que vivia a la vora del mar. La Sharon saltava d’alegria!!!!!!
Va arribar el dia de marxar cap a Finisburg, ( el poble de la seva tieta). Així que van embarcar al ferri a esperar que passessin les hores.
Quan van desembarcar, la seva tieta les estava esperant des d’un cotxe blindat, ja que era presidenta. Van entrar acompanyades de 2 guardaespatlles. Al arribar a la seva casa presidencial, ens van ensenyar les habitacions, tota la casa en resum....
A l’endemà vam anar a visitar el port, ens van ensenyar la llotja, els vaixells, com es traslladava el peix, els pescadors com feien la feina...
Vaig quedar entusiasmada, ara resultava que totes les histories que m’havia explicat la meva mare de petita eren reals!
M’ho vaig estar mirant tot, pas per pas,embadalida per tots els vaixells pescadors que hi havia al port, mai havia vist el mar i molt menys una cosa tant espectacular!
Al cap d’un mes, van anar al port per agafar el ferri cap a Australià. El trajecte durava 9h.
Quan per fi van arribar a casa seva la Sharon no es podia creure el que li havia passat, havia vist el mar.