dijous, 22 de novembre del 2007

El lliri de color blau

Un dia de maig de 1996 va néixer, a la Xina, una nena que és deia Yanchay. Els seus pares eren agricultors. La petita, quan només tenia 1 any va ser donada com a regal a uns Alemanys que passaven per allí de viatge. La senyora de la parella alemanya, va dir que la cuidarien, però que encara no se la podien endur. Així va passar 3 mesos fins que la van venir a buscar abans d’anar-s’en , però..........van descobrir que la Yanchay ja no hi era. Tots estaven alarmats!
La mare de veritat de la nena, anava cridant per tota la casa, el seu pare plorant, el seu germà gran intentant buscar ajuda. No sabien on és podia haver posat una nena tant petita, que no sabia caminar! Van buscar, i buscar, fins que a la mare se li va acudir que com que a la nena li agradaven molt els lliris de color blau , poder estaria en un camp d’aquests.
Van buscar en tots els camps de lliris a 10 km. de llunyania, fins que quan ja havien perdut tota esperança de trobar-la amb vida, a la llunyania van divisar una figura d’una sirena que portava alguna cosa en braços. Tots estaven espantats!
A mesura que la sirena es va anar acostant, van veure que el que portava en braços era una nena petita.........era la Yanchay!!!
Tots saltaven d’alegria, però quan van agafar a la nena, la sirena els hi va dir:
- El primer fill que tingui la nena porteu-me'l al llac, perquè m’el pugui quedar.
Els pares sorpresos li van dir que així ho farien, però no van pensar amb els alemanys.
Quan van arribar a la casa feta de fusta, els i van explicar als alemanys que no es podien endur la nena, i ells i van estar d’acord, ja que era pel bé de la seva família.
Aquest conte s’ha acabat i amb un bon final a estat!

dimecres, 21 de novembre del 2007

El meu 11 aniversari


Aquest és el dia del meu 11 aniversari. Sóc la de la faldilla blanca. Aquí estem en Pau, la Laura i jo, al jardí botànic Marimurta. Era Juliol i per això feia tant de sol. Ens ho vam passar ''súper'!!!!!!!!!! Vam jugar pel jardí, vam,anar a berenar a casa meva, vam anar a jugar a la platja, i a la play. Ara faré 12 anys, però del juliol me'n recordo cada any. Posaré uns petits contes fets per mi.
Adéu guapos i guapas!


dilluns, 19 de novembre del 2007

Hiram

Aquest és el gosset més bufó del món!!!!!!!!!!!!
I el més bo, és que és meu!!!!!
Es diu Hiram, té 4 anys, i és de raça maltès.
El vam comprar quan només tenia 3 mesos, i mira’l ell, ja a crescut!!!!!!!!!!
És un gos amb moltes ganes de jugar i necessita afecte.
No entén les frases ``prou Hiram´´ o ``deixa de mossegar-me els pantalons, que em fas mal!´´
Quan arribem a casa d'algun lloc, per molt poc temps que no i hàgim estat, sempre ens fa moltes festes.
No li agrada estar sol, i sempre que sortim a passejar i li ensenyem la corretja comença a bordar com un boig, i no s'ha la deixa posar.
Aquest, és un escrit dedicat al meu gosset!!!!!!!!!!!!!
Adéu, i poseu + comentaris!!!!!!!!!!

dissabte, 17 de novembre del 2007

Les espardenyes miraculoses


A què semblen miraculoses!!!!!!
Totes de palla , grogues i negres........
Cosides malament......
Si algú se les poses acabaria malament!!!!!!
Són les típiques espardenyes de la iaia!!!!!!!!!!
Aquesta és una entrada graciosa!!!!!!!!!!

Jo i la bandera d'Estats Units.

I love New York.
Aquesta foto és en un museu de New York amb un quadre de la bandera d'Estats Units. La de la foto sóc jo.
Aquest dia ens ho vam passar molt bé.
Encara que vam tenir que fer una cua de cal deu, i a més a més, AMB PLUJA!!!!!!!!!!!!
D'això ja fa un any, per això no us ho puc explicar amb detalls.
Doncs, em sembla que d'aquesta foto no us puc explicar res+.
Adéu!!!

Marilyn Monroe


La meva mare pinta quadres molt macos.
Sabíeu que per setmana santa, l'any passat vam anar a NY, i havia una gran...............galeria d'art i quadres molt bonics.
Aquí us en poso un!!!!!!!!!!
És la Marilyn Monroe.
Només accepto comentaris que no la insultin o coses d'aquestes, els altres seran esborrats, com un paper en blanc.
Poseu comentaris, a veure que us sembla!!!!!!!!!!!!!!!